| <> page <La Flama> album page |
Mil Nou-Cents Trenta-NouA les nits del poble que dorm el demÁque calla i espera el que ha d’arribar. Als matins de boira que llauren els camps d‚antigues cadenes que no vam segar. Als vespres de pluja que plenen ciutats de cares callades i cors inundats. En l’antiga llengua d’on vam heretar de cada paraula un mÕn per triar. Als teus ulls de vidre que m’estan mirant. Al teu trist somriure que estÁs ofegant. Obrim tots els fronts, alcem les canÚons, nomÊs l’esperanÚa pot vÉncer la por. Tornen temps difÎcils, tornen temps de por. Tornen temps de lluita, de rÁbia i amor A les nits del poble que dorm el demÁ que calla i prepara un nou despertar. Als matins de boira que llauren els camps de braÚos que sagnen de tant esmolar. Als vespres de pluja que plenen ciutats de cares que porten l’hora del lluitar. En l’antiga llengua d’on vam heretar de cada paraula un mÕn per guanyar. Als teus ulls de vidre que m’estan mirant. Al teu trist somriure que estÁs ofegant. Obrim tots els fronts. Obrim tots els fronts. Obrim tots els fronts. Tornen temps de lluita, de rÁbia i amor. |