| <> page <La Polseguera> album page |
Dona d'aiguaDecidida a avançar fermamentper damunt de tots els encanteris, vas deixar anar silencis, milenis de ferro roent. En els cabells dus la força del vents i en la mirada l'estel de l'alba. Ni submissa, ni cortesana. Guardiana del temps més present Ventre de vida i de besos humits. Cicle complet de la lluna i de l'aigua. La decissió, la unitat, la màgia. La dama dels fills de la nit. Dona d'aigua. Esperit rebel del bosc, criatura de la lluna. Dona d'aigua. Sentinella de tresors, puny encés i esquena nua. Perseguida per dogmes de fe, colpejada al bellmig de l'ànima. Tu que mai vas baixar la cara companya, senyora del cel. Il.lumina la nit dels teus fills per poder adimirar la bellesa. La bellesa de dona valenta que trenca l'espill del destí. Una imatge blanca vola i creua el cel lliure. Renaix del temps, renaix del temps. Si te la conten no t’oblides de contar-la i que la lluita de les dones, dones d’aigua et guie... Quan ens eclipse un altre cop la teua gràcia inevitable anticiparem el veredicte. Quan ens eclipse un altre cop la teua gràcia inevitable jugarem de nou a fer-nos l’ombra. I ara que has obert la veda, i ara que em fas caure a totes, saps que des de lluny et mire esperant una tornada, esperant una mirada que elimine la distància que ens separa. I al Barranc de l'Encantà m'he deixat les espardenyes, i jo tornaré a per elles i jo tornaré a per elles al Barranc de l'Encantà. Dona d'aigua... Ama i senyora del teu cos. |